Què convé tenir preparat abans d'encarregar la teva web

Una web s'encalla molt poques vegades per motius tècnics. L'habitual és més prosaic: l'estructura funciona, el disseny està resolt i tot es queda quiet quinze dies esperant la descripció d'un servei o una foto decent del local.

Això és el que convé reunir abans de seure a muntar-la, i què passa exactament quan falta cada peça. Val igual si la web la construiràs tu o si l'encarregaràs a algú altre: el que falta, falta en tots dos casos.

Els textos, que és el que més pesa

No cal que estiguin redactats ni bonics. Cal que existeixi la matèria primera:

• Una frase que expliqui a què es dedica el negoci sense argot i sense adjectius. Si un veí no l'entendria, encara no hi és.
• Un paràgraf per servei: què és, per a qui, què inclou i què no.
• Dades reals per a la pàgina de presentació: des de quan es treballa, on, amb quin tipus de client, quina titulació o llicència hi ha al darrere.
• Dues o tres opinions de clients amb nom i cognoms, si n'hi ha. Valen més que qualsevol eslògan.

Què passa quan falta. S'omple amb text genèric del tipus «qualitat i compromís des del primer dia», que no distingeix el negoci de cap altre i que als cercadors no posiciona per res. L'alternativa és deixar la web a mitges fins que arribi, que és com acaben la majoria. La redacció es pot encarregar a part, i és al catàleg d'extres, però ni tan sols així s'estalvia la feina de fons: ningú no pot escriure des de fora què fa el teu negoci i en què es diferencia.

Les fotos

Serveixen les fotos pròpies: del local, de l'equip, del producte, de la feina acabada. Horitzontals, amb llum natural, i com a mínim a 2.000 píxels d'amplada. Deu de bones rendeixen més que cent de mediocres.

No serveixen les captures de WhatsApp, les imatges amb la marca d'aigua d'un proveïdor ni el que es descarrega d'una cerca de Google. Això últim no és una qüestió d'estètica: les reclamacions per ús d'imatges amb drets són freqüents i cares.

Què passa quan falta. Es recorre a imatges de banc, que són al catàleg d'extres. Funcionen i queden correctes, però es perd justament el que feia creïble la web. Una perruqueria amb la foto del seu propi local convenç més que una altra amb una model somrient en un estudi d'Ohio.

L'altra sortida és deixar el buit retolat i publicar igualment, amb la descripció del que hi anirà. És menys greu del que sembla: se substitueix el dia que existeixi la foto i la web mentrestant ja està treballant.

El logotip i els colors

L'ideal és el logotip en format vectorial: SVG, AI o EPS. Si només hi ha un PNG, que tingui fons transparent i uns 1.000 píxels d'amplada com a mínim. Si hi ha codis de color de marca, convé tenir-los anotats.

Què passa quan falta. S'acaba retallant el logotip d'una foto del rètol, i es nota. Un logotip pixelat a la capçalera és el primer senyal de web barata, encara que tota la resta estigui ben resolta.

No tenir logotip no bloqueja res: hi ha negocis que funcionen perfectament amb el nom ben compost tipogràficament. El que no funciona és un logotip dolent posat a mida gran.

El domini i el correu

Abans de començar convé comprovar dues coses: qui figura com a titular del domini i qui té accés al panell on es gestiona. Si el va registrar una agència anterior o un conegut que ja no es pot localitzar, recuperar-lo pot portar setmanes de tràmit.

Què passa quan falta. La web queda acabada i continua sense poder portar l'adreça amb què et coneixen els teus clients. És el retard més frustrant de tots, perquè a aquestes altures ja no depèn de ningú que estigui tocant la web: són tràmits entre registradors, i porten el que porten. Per això convé mirar-ho el primer dia i no l'últim.

Si el correu del negoci continua sent una adreça de Gmail o de Hotmail, aquest és també el moment de decidir el pas a un correu amb el domini propi. Es contracta a un proveïdor de correu, a part de la web, i fer-ho alhora estalvia una migració després.

Les decisions que no pot prendre ningú més

Tres, i convé portar-les resoltes:

1. Què ha de fer qui entra a la web. Trucar, escriure, reservar hora, comprar. Una sola acció principal. Una web que demana cinc coses diferents no n'aconsegueix cap.
2. Si es publiquen els preus o no. És una decisió comercial, no de disseny, i canvia completament l'estructura de les pàgines.
3. Quines pàgines calen de debò. El normal és que en sobrin dues de les que es pensaven al principi.

Què passa quan falta. Surt un fullet digital correcte en què ningú no sap què s'espera d'ell. Es veu a les visites: entren, llegeixen i se'n van.

Les dades legals

Denominació fiscal, NIF, domicili, correu de contacte i, si n'hi ha, la inscripció al registre mercantil. Sense això no es poden publicar l'avís legal ni la política de privacitat, que són obligatoris des del primer dia.

Llista de comprovació

• Una frase que expliqui el negoci sense argot
• Un paràgraf per a cada servei
• Dades verdaderes per a la pàgina de presentació
• Dues o tres opinions de clients, amb permís per publicar-les
• Entre deu i vint fotos pròpies, horitzontals i a bona resolució
• El logotip en vectorial, o en PNG gran amb fons transparent
• Accés confirmat al domini, o la decisió de registrar-ne un
• L'acció principal que ha de fer el visitant
• Preus: es publiquen o no
• Dades fiscals completes per als textos legals

Reunir tot això acostuma a ser una tarda de buscar el que ja existeix repartit entre carpetes i mòbils. El que surt car és descobrir que falta amb la web a mig muntar, perquè llavors s'atura justament on hi havia embranzida.

Amb la carpeta llesta, el que queda és la part ràpida: la web es munta aquí, es veu acabada mentre s'enganxa cada text al seu lloc i publicar-la no costa res.